Slow vs Fast
​
Preparats, llestos... ja!
Assegut davant el televisor, observo fascinat com un grup d’atletes són capaços de recórrer 100 metres llisos en menys de 10 seg. Però alhora em pregunto quan temps han dedicat a ser capaços de córrer aquesta distància en tan poc temps. De sobte imagino quan temps trigaria una tortuga a recórrer la mateixa distància? ¡Siguem optimistes! De ben segur que la tortuga al final ho aconseguirà, però té sentit aquesta comparativa?
Des del meu punt de vista: No.
Llavors, per què ens obstinem en intentar fer que les coses efímeres durin per sempre i en canvi no som capaços d’aprofitar de forma relaxada una situació llarga i plaent?
Penso que la majoria del temps avancem per la vida sense adonar-nos-en de la fragilitat de l’instant mateix que vivim. Un exemple molt esclaridor és la xerrada de Ric Elias sobre el moment que va viure just abans de que el seu avió s’estavellés al Riu Hudson de Nova York, i del qual, per fortuna, no es van tenir que lamentar víctimes mortals.
La vida et pot canviar en un instant.
Rics sintetitza en pocs minuts com vivim pendents de molts factors aliens a nosaltres, però com en canvi molt poques vegades estem connectats amb el nostre present. Només quan un moment tràgic o emocionalment impactant ens desperta de la nostre hipnosis social, som capaços de valorar el que realment tenim i llavors aprofitem cada instant com si fos l’últim.
Ara mateix, vivim en una societat híper accelerada i plena de contrastos, però en contrapartida gairebé mai ens parem a contrastar res. Moltes de les coses que ens expliquen les donem per bones sense qüestionar-ne el seu origen i el que és més perillós el seu interès amagat.
“Avui, quan la premsa sembla haver estat segrestada per la inèrcia i l’acceleració, tornem a pensar en aquestes quatre brúixoles que ens ofereix Albert Camus (Lucidesa, desobediència, ironia i obstinació) com a catalitzadores d’un periodisme que, sense renunciar a la urgència, transformi la informació en experiència. O perquè, com ens hi convida la locució llatina “Festina lente”, siguem capaços d’apressar-nos a poc a poc".
Albert Lladó, La mirada lúcida, 2019 ed. Anagrama.
Considero que en aquest sentit, a més d’una lectura lúcida que sempre ajuda, l’educació rebuda juga un paper fonamental.
“El món es mostra de manera diferent a cada ésser humà, d’acord amb la posició de cadascú en ell; al mateix temps la mateixitat del món, el seu caràcter comú (Koinon, com dirien els grecs, comú per a tots) o objectivitat (com diríem nosaltres des de la perspectiva subjectiva de la filosofia moderna) rau en el fet que és el mateix món el que es mostra a tots i que, malgrat totes les diferències entre els homes i entres les seues posicions en el món – i conseqüentment de les seues doxai o opinions-, tant tu com jo som humans”. Hannah Arendt, La llibertat, 2001 ed. Tandem
Aquesta afirmació de la filosofa Hannah Arendt evidencia que des d’un sentit humanístic generalista tots som humans i compartim les mateixes complexitats del món que ens envolta, però també deixa clar que les afrontem d’una manera u altra depenent de la posició i punt de vista de cadascú de nosaltres.
Però com es forja i delimita el nostre punt de vista?
En la meva opinió hi ha una paraula clau en tot això, Educació, i sobretot com la desenvolupem perquè ens doni les eines necessàries per entendre i afrontar cada instant que vivim de la millor manera possible per a cadascun de nosaltres. I tornant a la paradoxa del principi de la tortuga, és evident que una tortuga mai guanyarà una carrera de velocitat, però llavors, si ens ha tocat ser tortugues perquè volem córrer contra natura amb tanta obstinació. Tal volta perquè vivim en un món ple de trampes, on per molt que lluitem per veure-hi amb claredat i viure en coherència amb la nostra pròpia essència, la veritat, sí és que mai ha existit, es resisteix a mostrar-se de forma senzilla.
*Aclariment: Els dos vídeos proposats a l’inici, representen la mateixa acció: entrada matinal a una escola, però visualitzades en espais de temps contraposats, slow and fast, per reflectir dos punts de vist perceptius contraposats: la relaxació i l’ansietat.
​
​
Referencies:
​
Ted Talk: Ric Elias: 3 cosas que aprendí mientras mi avión se estrellaba.
https://www.youtube.com/watch?time_continue=2&v=8_zk2DpgLCs
Rondalla de la llebre i la tortuga:
https://www.youtube.com/watch?v=qNh7bIE-nSk
​
Sesame street: Fast and slow
https://www.youtube.com/watch?v=yPBNx6eB18w
​
Soroll i notícies falses
https://www.catorze.cat/noticia/12148/soroll/noticies/falses
Hannah Arendt, 2001, La llibertat, ed. Tandem
​
Albert Lladó, 2019, La mirada lúcida, ed. Anagrama.